els Municipis

Venda de Calçots

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]          Contactar amb Alt Camp Informació    Páginas en castellano    English Pages

Posem al vostre abast la solució més pràctica i còmoda, en alumini i vidre templat, per a poder gaudir de la seva vivenda, terrassa i/o oficina. Per a més informació cliqueu AQUÍ.

Principal
Novetats
la Comarca
els Municipis
els Calçots
els Castells
els Atractius
els Restaurants
l'Allotjament
les Festes
Calaix de sastre

RESTAURANTS

RECOMANATS

Restaurant per a grans celebracions

a VALLS

Calçotades en un entorn Harley

a VALLS

Calçotades amb encant

a BELLAVISTA

Calçotades tot l'any

a FONTSCALDES

Les bones Calçotades

a PICAMOIXONS

Calçotades amb productes propis

a prop de VALLS

ALLOTJAMENTS

RECOMANATS

Comoditat i tranquil·litat en un entorn natural

Bosc de Valls

Un lloc per aprendre de la natura

a NULLES

Allotjament confortable i acollidor

a el MILÀ

ALTRES

RECOMANACIONS

Calçots i productes de l'Alt Camp

Calendari diari d'actes festius

GAUDIU-LES

Tractament natural de l'agua

A CASA SEVA

 

Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
els Garidells
la Masó
el Milà
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria
Pont d'Armentera
Puigpelat
Querol
la Riba
Rodonyà
el Rourell
Vallmoll
V A L L S
Vilabella
Vila-rodona
La comarca de l'Alt Camp està formada per 23 municipis. Valls n'és la capital. Aquí trobarà la màxima informació possible sobre cadascun.

Municipis: AIGUAMÚRCIA | ALCOVER | ALIÓ | BRÀFIM | CABRA DEL CAMP | FIGUEROLA DEL CAMP | els GARIDELLS | la MASÓ | el MILÀ | MONTFERRI | MONT-RAL | NULLES | el PLA DE SANTA MARIA | el PONT D'ARMENTERA | PUIGPELAT | QUEROL | la RIBA | RODONYÀ | el ROURELL | VALLMOLL | VALLS | VILABELLA | VILA-RODONA

AIGUAMÚRCIA - Situat en un terreny muntanyós, a la riba esquerra del Gaià. Agricultura de secà: vinya, ametllers i cereals; cria d'aviram. Indústria alimentària. Pedreres. SANTES CREUS - Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (any 1169).

ALCOVER - Situat al peu dels contraforts de la serra de la Mussara, al nord de Reus. El riu Francolí en rega una part del terme, permetent els conreus d'horta. Agricultura de secà: llegums, fruita, oli, vinya, gra, garrofers, avellaners i ametllers. Indústria siderometal.lúrgica, paperera i tèxtil. Pedreres.

ALIÓ - Situat al nord-est de Valls. Conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Avicultura.

BRÀFIM - Situat a la dreta del riu Gaià, al nord-est de Tarragona. L'economia és agrícola: s'hi conrea, al secà, vinya, oliveres i cereals. Hom cria animals de granja. Santuari de Loreto.

CABRA DEL CAMP - Situat en un terreny accidentat, dalt del coll de Cabra, al nord de Tarragona. El recurs bàsic és l'agricultura, sobretot de secà (cereals i vinya). Avicultura. Bòbiles.

FIGUEROLA DEL CAMP - Situat al nord de Valls, al vessant oriental de la serra de Miramar, drenat per la riera de Sant Francesc. L'agricultura és de secà; el principal conreu són els avellaners, seguit dels cereals.

GARIDELLS, els - Situat a l'esquerra del riu Francolí, al nord de Tarragona. Conreus de secà: cereals, ametllers, avellaners i vinya).

MASÓ, la - Situat a la dreta del riu Francolí, al sud de Valls. Una bona part del terme és regada aprofitant l'aigua dels pous i del riu. El conreu predominant és l'avellaner. Al secà tenen importància la vinya, els ametllers i els garrofers. Hi ha indústria alimentària i de la construcció.

MILÀ, el - Situat a la dreta del riu Francolí, entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta. Cereals i conreus arboris de secà (especialment avellaners). Granges d'aviram i porcs. Indústria paperera.

MONTFERRI - Situat a la riba esquerra del Gaià, el terme és suaument ondulat, i la riquesa principal és l'agricultura de secà, principalment vinya i ametllers. De regadiu s'hi conreen hortalisses i avellaners. Granges d'aviram i de porcs. El 1900 tenia 429 habitants. Santuari de Montserrat - telf. 686 76 32 39 (concertar visites)

MONT-RAL - Situat a la falda de les muntanyes de Prades, a la dreta del Brugent, afluent del Francolí. El terme és força accidentat. Economia agrària de secà: cereals i conreus arboris. Explotació de pedreres calcàries.

NULLES - Situat entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls. La vinya és el principal conreu, amb altres importants com l'ametller, l'avellaner i l'olivera. Ramaderia porcina. Avicultura.

PLA DE SANTA MARIA, el - Situat al nord-est de Valls i a l'est de la serra de Miramar. Es conrea més de la meitat del terme municipal. La vinya és el conreu principal, seguit dels arbres fruiters (sobretot ametllers) i dels cereals. Hi sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics i la metal·lúrgica.

PONT D'ARMENTERA, el - Situat a les vores del riu Gaià, el terme s'estén a banda i banda del riu i és accidentat al nord per la serra de Comaverd. El conreu de l'ametller ha pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de secà (cereals, olivera i vinya). Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910 (992 habitants).

PUIGPELAT - Situat entre els rius Gaià i Francolí, a l'est de Valls. Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura.

QUEROL - Situat a la riba esquerra del Gaià, al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, el terme és accidentat per la serra de Montagut. Gran part del terme no és conreada. Agricultura de secà: cereals, ametllers i vinya.

RIBA, la - Situat a la confluència del Francolí amb el Brugent, a l'estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades. Els regatges permeten els conreus d'horta al costat del riu. De secà s'hi conreen oliveres i ametllers. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria, hi sobresurt la paperera.

RODONYÀ - Situat al peu del coll de Rubiola, a l'est de Valls. L'agricultura és totalment de secà; el principal conreu és el de l'olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers. Complementen l'economia la cria d'animals de granja. El 1900 tenia 912 habitants.

ROURELL, el - Situat entre el Francolí i el Glorieta, afluent seu, a sud-oest de la comarca, al límit amb el Tarragonès. Conreus mediterranis de secà, i també conreus d'horta que s'estenen al llarg del riu. Els efectes negatius de la crisi del sector de l'avellana es feren notar en el nombre d'habitants a partir del decenni del 1960 (395 habitants).

VALLMOLL - Situat a la vall del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. Agricultura de secà: vinya, avellaners i ametllers. Avicultura. Ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil.

VALLS - (cap de comarca) - Situat entre el Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, al peu de la serra de Miramar. Predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). Tradició industrial des del segle XIII, actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gènere de punt), siderometal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartró i de calçats, i indústria derivada de l'agricultura (vi, cereals i pinsos).

VILABELLA - Situat a les ribes del Gaià, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Agricultura de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners. Ramaderia porcina i granges d'aviram. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica.

VILA-RODONA - Situat a les ribes del Gaià. Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Ramaderia porcina i avicultura.

Una selecció dels millors productes de l'Alt Camp

Venda de Calçots i

tot per a la Calçotada

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]

Contactar amb Alt Camp Informació

©1998-2014   Associació Sense Límits - Muralla Sant Antoni, 101 - 43800 VALLS (Alt Camp)

Castellano     English

Sense Límits & Internet: Directori Alt Camp - Assoc. Sense Límits - Masia Virtual - Dades Països Catalans

BIBLIOGRAFIA: Gran Enciclopèdia Catalana, Història de Catalunya, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Tarragona Poble a Poble, Salvat Català, Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Universal Catalana, Catalunya Poble a Poble..., també publicacions, tríptics, pàgines web, etc. d'entitats públiques... així com fonts documentals d'arxius públics i particulars.